Beauvoir es va convertir en el mascaró de proa del feminisme, amb la descripció d’una societat que mantenia les dones en una posició inferior. La seva anàlisi de la situació de les dones a través dels mites, les civilitzacions, religions, tradicions i anatomia produí escàndol, especialment en el capítol en què parla de la maternitat i l’avortament.

El 1954 va guanyar el Premi Goncourt per “Els Mandarins” i es va convertir en una de les autores més llegides del món. Aquesta novel·la tracta de la postguerra i posa en relleu la seva relació amb  Nelson Algren, una vegada més mitjançant personatges imaginaris.

El 1971 Simone va tornar a ser notícia al signar el Manifest de les 343, on reconeixia, al costat de la resta de les dones que el subscrivien, haver avortat, una pràctica per llavors il·legal.